Falten 5 dies per començar imagina!
Imagina com vols que sigui el teu municipi, en 5 dies ens ho expliques!
Fotografies
ERC. Pàtria o poltrona?
Toni StrubellPublica la pàgina
17/11/2010 02:40
Deia Plató que una de les principals responsabilitats
dels polítics és la de conservar la bona memòria del
seu poble. En aquest mateix sentit, és un bon moment
per rememorar el paper recent del partit del Sr
Puigcercós quan aquest ha optat clarament per intentar
evitar la debacle electoral del seu partit a base d'insultar
el poble andalús. No podem actuar com si res no
hagués passat! Cal fer-se una composició de lloc i veure
si el seu partit és digne de liderar el procés independentista que necessita el nostre poble,
sobretot arran de la magnífica manifestació del 10 de juliol a Barcelona. En primer lloc cal
recordar que tres dies després, ERC va votar en contra d'una Iniciativa Legislativa Popular
presentada al nostre Parlament per tal d'obrir la porta a la possibilitat que el nostre poble
pogués recollir firmes a favor d'un referèndum per decidir el seu futur. A més cal recordar qui
va donar la clau del poder als socialistes perquè - per primera vegada des de 1934 - fos
Madrid qui decidís qui havia de presidir la Generalitat. Com ha exposat Víctor Alexandre
en un darrer article, ¿podem oblidar que ERC va ser còmplice necessari de la poc edificant
defenestració de Pasqual Maragall quan mostraren clarament preferir la poltrona a la pàtria?
Ara ERC ens vol vendre el seu "independentisme". Però qui pot oblidar que el desembre de
2006 el Sr. Puigcercós es va avenir a col.locar la bandera espanyola a la Conselleria de
Governació, que acabava d'ocupar, a ordres del Sr. Montilla? O que per al 12 d'octubre del
2007 va beneir la presència de Montilla a la parada militar de la Hispanidad coma "normalitat
institucional"? O que la ponència oficial d'ERC del 2008 no digués una santa paraula de cap
referèndum com el que ara diuen voler fer (opció que, com el Concert Econòmic del senyor Mas,
acaba d'impossibilitar la sentència del Tribunal Constitucional). Qui pot oblidar les eloqüents
paraules de José Zaragoza davant del darrer congrés d'ERC: "Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós"? O que el Sr. Ridao expliqués amb "motius professionals" les raons de la vergonyosa destitúció del líder d'audiència a Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, juntament amb tota la "crosta" nacionalista que van espatxar? ¿O podem oblidar que, en una data tan esfereïdorament recent com el 28 d'octubre passat, el Sr. Puigcercós encara digués que "Montilla s'equivoca rebutjant un nou tripartit"? ¿Qui se'n pot fiar d'ERC? (I ja no diguem de CiU!). No. Ho sento molt, però no podem oblidar res d'això si no volem caure dues (o són ja tres?) vegades en la mateixa pedra. ERC ha preferit, fa ben poc, la comoditat de l'autonomisme descafeïnat a la lluita per la llibertat de Catalunya, amb tot el que això significa de traició a la seva pròpia història. Els seus dirigents no han tingut inconvenient (al contrari) de governar colze amb colze amb els qui s'han negat a anul.lar la sentència de mort contra Lluís Companys i els qui encara, 5 anys després de la Llei del Retorn dels Papers, encara no han retornat el 90% dels 2 milions de documents que han de tornar de Salamanca.En aquesta estimada terra nostra hi ha una vella dita que diu. Qui la fa, la paga. Ara, ¡que no ho hagi de pagar el pobre poble andalús que ja prou fotut està amb la política de la subvenció i de la panxa contenta que, en el fons, tant de mal li fa i tan lluny d'Europa li fa romandre! O potser no fa també ERC exactament el mateix paper de panxa contenta a Catalunya? Per recordar les paraules d'un andalús de pro -Justo Molinero (gran amic de Joan Laporta)- el què li falta als polítics catalans és tenir més mala llet i més ambició per Catalunya. L'ambició de fer-ne un país independent i lliure. És la voluntat que no ha tingut ERC en aquest darrer temps i el que pretén aportar Solidaritat Catalana per la Independència amb
totes les seves forces. Potser la gent no té gaire memòria. Però ximple no és.
I algú li ha de retornar la il.lusió i l'autoestima.
El vot útil independentista passa per SI
FRANCESC XAVIER SEGURA RIU
|
Imagina com vols que sigui el teu municipi, en 5 dies ens ho expliques!
FotografiesERC. Pàtria o poltrona?Toni StrubellPublica la pàgina17/11/2010 02:40 dels polítics és la de conservar la bona memòria del seu poble. En aquest mateix sentit, és un bon moment per rememorar el paper recent del partit del Sr Puigcercós quan aquest ha optat clarament per intentar evitar la debacle electoral del seu partit a base d'insultar el poble andalús. No podem actuar com si res no hagués passat! Cal fer-se una composició de lloc i veure si el seu partit és digne de liderar el procés independentista que necessita el nostre poble, sobretot arran de la magnífica manifestació del 10 de juliol a Barcelona. En primer lloc cal recordar que tres dies després, ERC va votar en contra d'una Iniciativa Legislativa Popular presentada al nostre Parlament per tal d'obrir la porta a la possibilitat que el nostre poble pogués recollir firmes a favor d'un referèndum per decidir el seu futur. A més cal recordar qui va donar la clau del poder als socialistes perquè - per primera vegada des de 1934 - fos Madrid qui decidís qui havia de presidir la Generalitat. Com ha exposat Víctor Alexandre en un darrer article, ¿podem oblidar que ERC va ser còmplice necessari de la poc edificant defenestració de Pasqual Maragall quan mostraren clarament preferir la poltrona a la pàtria? Ara ERC ens vol vendre el seu "independentisme". Però qui pot oblidar que el desembre de 2006 el Sr. Puigcercós es va avenir a col.locar la bandera espanyola a la Conselleria de Governació, que acabava d'ocupar, a ordres del Sr. Montilla? O que per al 12 d'octubre del 2007 va beneir la presència de Montilla a la parada militar de la Hispanidad coma "normalitat institucional"? O que la ponència oficial d'ERC del 2008 no digués una santa paraula de cap referèndum com el que ara diuen voler fer (opció que, com el Concert Econòmic del senyor Mas, acaba d'impossibilitar la sentència del Tribunal Constitucional). Qui pot oblidar les eloqüents paraules de José Zaragoza davant del darrer congrés d'ERC: "Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós"? O que el Sr. Ridao expliqués amb "motius professionals" les raons de la vergonyosa destitúció del líder d'audiència a Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, juntament amb tota la "crosta" nacionalista que van espatxar? ¿O podem oblidar que, en una data tan esfereïdorament recent com el 28 d'octubre passat, el Sr. Puigcercós encara digués que "Montilla s'equivoca rebutjant un nou tripartit"? ¿Qui se'n pot fiar d'ERC? (I ja no diguem de CiU!). No. Ho sento molt, però no podem oblidar res d'això si no volem caure dues (o són ja tres?) vegades en la mateixa pedra. ERC ha preferit, fa ben poc, la comoditat de l'autonomisme descafeïnat a la lluita per la llibertat de Catalunya, amb tot el que això significa de traició a la seva pròpia història. Els seus dirigents no han tingut inconvenient (al contrari) de governar colze amb colze amb els qui s'han negat a anul.lar la sentència de mort contra Lluís Companys i els qui encara, 5 anys després de la Llei del Retorn dels Papers, encara no han retornat el 90% dels 2 milions de documents que han de tornar de Salamanca. En aquesta estimada terra nostra hi ha una vella dita que diu. Qui la fa, la paga. Ara, ¡que no ho hagi de pagar el pobre poble andalús que ja prou fotut està amb la política de la subvenció i de la panxa contenta que, en el fons, tant de mal li fa i tan lluny d'Europa li fa romandre! O potser no fa també ERC exactament el mateix paper de panxa contenta a Catalunya? Per recordar les paraules d'un andalús de pro -Justo Molinero (gran amic de Joan Laporta)- el què li falta als polítics catalans és tenir més mala llet i més ambició per Catalunya. L'ambició de fer-ne un país independent i lliure. És la voluntat que no ha tingut ERC en aquest darrer temps i el que pretén aportar Solidaritat Catalana per la Independència amb totes les seves forces. Potser la gent no té gaire memòria. Però ximple no és. I algú li ha de retornar la il.lusió i l'autoestima. |
01/11/2010
El dia 28 de novembre totes les persones que estem convocades a escollir el futur Parlament català haurem d'intentar votar de manera útil, entenent que no fer-ho seria votar de manera inútil.
Vegem per quin motiu el vot útil, de diferents grups de votants, passa per ser un vot a SI.
- Votant independentista de CiU:
Aquesta persona vol assegurar la presència d'una força política al Parlament que faci la feina de proa de trencagels. Així la seva formació podria navegar, amb la feina dura ja feta, per un mar, ara gelat pel TC, en el qual CiU no gosa endinsar-se en primera posició.
- Votant independentista d'ERC:
Votant que observa, amb desconcert i preocupació, l’abaratiment del somni per part del seu partit. Aquesta persona voldria que es recuperés el tremp que anteriorment va tenir ERC i pensa que això es pot aconseguir demostrant-li que hi ha vida més enllà del referèndum i d’una hipotètica millora del finançament.
- Votant catalanista del PSC:
Aquesta persona estima Espanya tan com estima Catalunya i vol lo millor per ambdues comunitats. Sap sobradament que l’espoliació de Catalunya perjudica Espanya i també Catalunya. Perjudica España perquè l’acostuma a basar el seu desenvolupament i benestar en l’ofegament econòmic d’una de les seves parts i això no és sostenible en el temps. Quants més anys duri aquest modus operandi més aviciada estarà la comunitat beneficiada i més li costarà espavilar-se per ella mateixa, quan la vaca ja no es pugui munyir més. I això, per amor a Espanya, aquest persona no ho vol perllongar més en el temps.
-Votant federalista d'ICV:
Persona molt preocupada perquè la cohesió social no es trenqui a Catalunya. Sap que el progressiu empobriment de Catalunya duu a tensions que faran trontollar la pau social de manera acusada i innecessària. Amb el recursos suficients, obtinguts si aturem l’espoliació fiscal, un suport com cal a les persones amb risc de marginació social serà possible i garantirem la adequada i desitjable cohesió social que tots volem.
Hi ha moltes maneres de pensar i moltes maneres de trencar les nous però la situació actual que viu Catalunya ens demana que pensem i que trenquem la llosa que ens aixafa i ens impedeix ser qui volem ser.
Francesc Xavier Segura Riu
Cap de Llista de SI per Lleida
